en mans de aquell qui no ſe ſim ſera amich o enemich. Cruels paraules, ſenyora, veig quem dieu: com pot Phelip eſſer enemich de la excellencia voſtra, qui us ama mes que a la ſua vida, e us deſija tenir en aquell lit de parament, hon ha dormit eſta nit, ſis vol tota nua o en camiſa? e creheu que ſeria lo major be que ell poria hauer en aqueſt mon: e puix ſenyora, dix Tirant, pujantuos en aquell ſuperior grau de dignitat que la alteſa voſtra mereix, al deſauenturat de Phelip, qui mor per la voſtra amor, deixauli ſentir part de aquella gloria que tant ha deſijada. Deu men defena, dix la Infanta, em guarde de tal error, com me tendria per vil de conſentir una tan gran nouitat. Senyora, dix Tirant, Phelip ni yo no ſom açi ſino per ſeruiruos, voſtra benigna merce prengua una poqua de paciencia: e Tirant li pres les mans, e Phelip volgue uſar de ſos remeys. La Infanta crida, e vengueren les donzelles e pacificarenlos, e donarenlos per bons e per leals. Com la Infanta fon liguada, veſtis molt pompoſament, e Phelip e Tirant la acompanyaren a la miſſa, enſemps ab la Reyna: e aqui ans de la miſſa los ſpoſaren, e lo diumenge apres foren fetes les bodes ab molta ſolemnitat, e foren fetes grans feſtes qui duraren .viij. dies, de juntes, torneigs, e dances, e momos de nit e de dia. Per tal forma fon feſtejada la Infanta que ella reſta molt contenta de Tirant, e molt mes de Phelip, que li feu tal obra que james la oblida.
