moriren molts. Com tots foren recollits reſta Tirant, que encara no hauia complit ſon vot: la ſua galera, que hauien ja deſencallada, tenia la ſcala en terra ſperantlo que pujas. Un caualler, lo qual deſijaua honor e per ſes virtuts el be merexia, quis nomenaua Ricart lo Venturos, foren reſtats ſols ell e Tirant, e dix Ricart a Tirant: Tota la gent es recollida o morta, no reſta açi ſino tu e yo: puix has hagut la mundana gloria de eſſer ſtat lo primer dels vençedors lo qual ab gentil animo e ſforç de caualleria los teus peus benauenturats tocaren la terra de malediccio, hon ſe canta nit e dia la reprouada ſeƈta de aquell enguanador ſens fe, amor e caritat de Mafomet, qui tanta gent ha decebuda en lo mon: puix tanta honor has aconſeguida, e no ignores com yo te defes de molts perills qui te ſtauen aparellats, hages conexença, e poſat en raho que vulles entrar primer en la galera, per ço que ſiam eguals en honor e fama e bona germandat, car la mundana gloria a veguades qui tota la vol tota la pert: poſat en raho e feſme part de aço qui es meu, e te be eſment al quet dire: Peus e mans e cor tot ho tinch amor e voluntat, cruel com a leo famejant, tot abunda en mi, ira, ſuperbia, enueja en aqueſta ma la tinch tancada, com la obrire no es negu merce pugua trobar en ella: yo la vull ſubjugar e poſarla ſots la mia poteſtat e ſenyoria. No ſom en temps de abundar en paraules, dix Tirant, la mort o la vida en la tua ma ſta: yo ſere
| 24 |
