dit viƈtorios ſi los dos morim per la ma de aqueſts infels, e ſo cert que les noſtres animes ſeran ſaluades, morint ab ferma fe e com a bons creſtians defenent les noſtres perſones: e la hora que yo fiu mon vot, penſi ans de la mort que de la vida, e en tots los duptes de la mort, pero tot me fon no res en ſguart de aquella honor e gentil ſtil de caualleria, que morint com a caualler es vida honrada de gran gloria, honor e fama en aqueſt mon e en laltre. E ſi yo tal vot no hagues fet dauant la preſencia de un tan excellent ſenyor com es lo rey de França, no dich encara en preſencia de un tal ſenyor, mas en la mia penſa fos caygut un tal fet entre les dents e yo hagues dit o promes fer tal vot, ans morir que venir a menys de la promeſa, car caualleria no es pas ſino donar fe de virtuoſament obrar: perque Ricart donam la ma e anem a morir com a cauallers, e no ſtigam açi en tantes ſuperflues paraules. Dix Ricart: Yo ſo content, donam la ma e ixquam de la aygua, e anem contra los enemichs de la fe. E ſtauen los dos cauallers en la aygua de la mar quils daua fins al pits, per les lances, darts, paſſadors e pedres quels tirauen, ſino per ſguart de les galeres que els feyen gran defenſio. Com Ricart veu que Tirant ixque fins a la vora de la mar per ferir en los moros, ell lo tira de la ſobreueſta e tornal dins la aygua, e dix: Yo no conech caualler en lo mon ſens temor ſino tu, e puix veig lo teu animo tan ſforçat, fes axi, poſa primer lo peu en la ſcala
