ben guardar aquella nit la ciutat. Lo mati ſeguent lo Comte hermita era pujat en la alta muntanya per a cullir erbes per a ſuſtentacio de ſa vida: e veu la gran moriſma que corrien tota la terra, deſempara la ſua deſerta habitacio e recullis dins la ciutat: la qual troba molt adolorida. Lo pobre de vell que molts dies eren paſſats que no hauia menjat ſino erbes, veu la ciutat molt atribulada, anaſſen al caſtell per demanar a la Comteſſa li plagues donar caritat. Com fonch dins lo caſtell, veu lo Rey que exia de hoyr miſſa: e vehent lo molt prop de ſi agenollas dauant ell, e ſuplical que per reuerencia de Deu li volgues dar caritat. E lo Rey recordant li li ſompni ajudal a leuar: e beſal en la boqua, e pres lo per la ma, e mes lo dins en una cambra. E aſſeguts, lo Rey feu principi a ſemblants paraules.
LA ſperança glorioſa que tinch de la tua molta virtut, pare reuerent, me dona animo de pregar te quens vulles donar ajuda e conſell en la molta noſtra neceſſitat: com te veja home de ſanƈta vida, e amich de Jeſu Criſt, que vulles
