Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/42

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ben guardar aquella nit la ciutat. Lo mati feguent lo Comte ermita era puiat en la alta muntanya per a collir herbes per a fuftentacio de fa vida, e veu la gran morifma que corrien tota la terra; defempara la fua deferta habitacio e recollis dins la ciutat, la qual troba molt adolorida. Lo pobre de vell, que molts dies eren paffats q no havia menjat fino herbes, veu la ciutat molt atribulada, anafen al caftell per demanar a la Comteffa li plagues donar karitat. Com fonch dins lo caftell, veu lo Rey q eixia d hoyr miffa, e vchet lo molt prop de si, agenollas davant ell e fuplical que per reverencia de Deu li volgues dar karitat. E lo Rey, recordant li lo fomni, aiudal a llevar, e befal en la boca, e pres lo per la ma e mes lo dins en una cambra. E asseguts, lo Rey feu principi a femblants paraules.

CAPITOL VII.

Com lo rey de anglaterra prega al hermita.


L

A fperança gloriofa q tich d la tua molta virtut, pare reverent, me dona animo de pregar te quens vulles donar aiuda e confell en la molta noftra neceffitat, com te veia home de fanta vida e amich de Iefuchrift, que vulles