Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ben guardar aquella nit la ciutat. Lo mati feguent lo Comte ermita era puiat en la alta muntanya per a collir herbes per a fuftentacio de fa vida, e veu la gran morifma que corrien tota la terra; defempara la fua deferta habitacio e recollis dins la ciutat, la qual troba molt adolorida. Lo pobre de vell, que molts dies eren paffats q no havia menjat fino herbes, veu la ciutat molt atribulada, anafen al caftell per demanar a la Comteffa li plagues donar karitat. Com fonch dins lo caftell, veu lo Rey q eixia d hoyr miffa, e vchet lo molt prop de si, agenollas davant ell e fuplical que per reverencia de Deu li volgues dar karitat. E lo Rey, recordant li lo fomni, aiudal a llevar, e befal en la boca, e pres lo per la ma e mes lo dins en una cambra. E asseguts, lo Rey feu principi a femblants paraules.

CAPITOL VII.

Com lo rey de anglaterra prega al hermita.


L

A fperança gloriofa q tich d la tua molta virtut, pare reverent, me dona animo de pregar te quens vulles donar aiuda e confell en la molta noftra neceffitat, com te veia home de fanta vida e amich de Iefuchrift, que vulles