lahor e gloria. Car en tal punt ſtich com lo treballat mariner que fallit li ha aquell port a hon ſperança de repos preſumia: per ço recorrech a tu, ſacratiſſima Mare de aquell Deu Jeſus, quem vulles per la tua pietat e miſericordia ſocorrer e ajudar: e deliuram de aqueſta gran impreſſio en la qual ſo poſat, a fi que en lo meu regne ſia glorificat lo ſanƈt nom del teu glorios Fill. E ſtant lo affligit Rey en aqueſtes lamentacions poſa lo cap ſobre lo lit: e dona li de parer que ves entrar per la porta del retret una belliſſima donzella veſtida de domas blanch ab un petit infant en los ſeus braços: e moltes altres donzelles venien apres della cantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, la Senyora delles ſe acoſta deuers lo Rey e poſa li la ma ſobre lo cap, e dix li ſemblants paraules: No duptes, Rey, en res: hages bona confiança, que lo Fill e la Mare te ajudaran en aqueſta gran tribulacio en que poſats ſtas. E lo primer home que veuras ab longua barba quet demanara per amor de Deu caritat, beſal en la boqua en ſenyal de pau, e pregual gracioſament que dexe labit que porta: e fes lo capita de tota la gent. Lo adolorit Rey ſe deſperta, e no veu res: ſtigue admirat del ſompni que fet hauia, e penſa molt en aquell recordant li tot lo que viſt hauia: e iſque fora del retret, e foren alli tots los monjos cauallers, qui digueren al Rey: Senyor, tots los moros ſe ſon atendats dauant la ciutat. Lo Rey feu molt bon ſforç en la millor manera que pogue. E feu molt
