Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
35
lo Blanch.

Rey yo poſare les mangranes. E com vendra quaſi la hora de la mija nit, les magranes ſeran ençeſes, e tots los moros cuytaran deuers aquella part per apagar lo foch: e la tua ſenyoria ſtara armat ab tota la sua gent, e com veuras lo gra foch ab tota la gent fir ſobre ells. E fas certa la ſenyoria tua que .x. millia dels teus baſtan a deſconfir .c. millia dels altres. Car yo puch dir ab tota veritat a la excelencia tua que trobantme en Barut viu un altre cas ſemblant de un rey contra altre, e ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu e per conſell meu la ciutat fonch liberada dels enemichs. E lo Rey qui ſtaua dins la ciutat fonch vencedor, e laltre quil tenia aſſetjat fonch vençut. E la ſenyoria tua deu fer ſon poder, e qual ſe vulla caualler, de ſaber coſes per a ofendre los enemichs e defendre los amichs.


CAPITOL XI.
Les gracies que lo rey de Anglaterra feu a hermita


P

Lagueren al entreſtit Rey les auiſades paraules del hermita e feu li infinides gracies de la ſua gracioſa preferta. E pres en ſi molt gran alegria, conexent que lo conſell que li daua era de