virtuos caualler, accepta aquell ab molta benignitat: e preſtament feu fer tot lo que lermita hauia ordenat. E com hagueren dat fi a lur rahonement, lo Rey iſque en la gran ſala, e moſtra la ſua cara a la gent molt alegra, e ab lo ſeu geſt que porien tenir molt gran animo. Tots los cauallers eſtauen admirats com veyen tenir al Rey tanta contentacio: car molts dies eren paſſats que nol hauien viſt riure ne la ſua cara alegrarſe. Lermita qui ſera partit del Rey poch ſpay paſſa que fon tornat de comprar les coſes neceſſaries per a les magranes. E dix al Rey: Senyor, un ſol material nos manca: empero yo ſe que la Comteſſa ne te: com ſon marit Guillem de Varoych era viu ne tenia molt, per ço com ſerueix a moltes coſes. Dix lo Rey: Ara vull que los dos hi anem a la Comteſſa per hauer ne. Lo Rey trames a dir a la Comteſſa com volia anar a parlar ab ella. E exint la Comteſſa de la ſua cambra veu ſe lo Rey dauant ab lermita. Comteſſa, dix lo Rey, per voſtra gentileſa e virtut feu me gracia quem doneu un poch de ſofre viu de aquell que te a foch que nos pot cremar, de aquell que lo Comte voſtre marit tenia en les antorxes per gra vent que fes apagar nos podia. Reſpos la Comteſſa: Qui a dit a voſtra ſenyoria que mon marit Guillem de Varoych ſabia fer tals antorxes ab tal lum? Comteſſa, dix lo Rey, aqueſt hermita que açi es. E la Comteſſa preſtament ana a la cambra de les armes e portan tant que lo Rey ne fonch molt content. Com lo Rey
