Euantse de taula lo confortat rey de Anglaterra dona licencia al hermita que anas a fer les magranes, les quals en pochs dies foren fetes. E acabades aquelles, lermita ſen ana al Rey e dix li: Senyor, ſi voſtra ſenyoria me dona licencia, yo ire per donar compliment al que es ſtat deliberat: la excelencia voſtra faça poſar en orde tota la gent qui te de exir defora. E lo Rey dix que era molt content: e en la ſcura nit lo virtuos hermita mudas les veſtidures que tenia apparellades de moro, e per la porta falſa del caſtell iſque molt ſecretament, que per negu no fonch viſt ne conegut, e poſas dins lo camp dels moros. E com a ell li paregue hora, lança les magranes a una part del camp prop de una tenda de un gran capita parent del rey moro. E com fonch quaſi paſſada la mija nit, lo foch fonch tan gran e tan ſpantable, que tots ne ſtauen admirats de les grans flames que lançaua. E lo Rey e los altres moros deſarmats axi com ſtauen, cuytaren en aquella part hon era lo major foch per apagarlo: e nol
