fit, e açi vull ques faça la primera feſta: e aço ſera en memoria e recordacio de la viƈtoria que yo haure haguda de tu. E ſi fortuna adminiſtra que tu ſies vencedor, yo men tornare en la mia propria terra, e tu reſtaras ab pau en la tua, e ab gran repos e tranquilitat tu e tots los teus. E mes te reſtituhire totes les viles e caſtells que ab la mia propria ma viƈtorioſa he guanyat e conqueſt. Aqueſtes paraules no ſon per vana gloria, ne per menyſprear la corona real: mas per ço com Deu es gran, e dara a caſcu la part que per ſos merits ſera merexedor.
Artiren dos grans cauallers moros del caſtell Dalimburch: los quals trametia lo rey de Canaria a la ciutat de Varoych per embaxadors al rey de Anglaterra. E ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar ſalconduyt. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que ſeſperas un poch e tornarien li la reſpoſta. Una de les guardes anaren preſtament al Rey per dir loy. Lo Rey,
