hagut ſon conſell, dix a la guarda quel dexaſſen entrar. Com lo trompeta fonch dins la ciutat, lo comte de Salaſberi parla ab ell e dix li: Trompeta, yous dich de part de la mageſtat del ſenyor Rey que los ambaxadors poden venir ſaluament e ſegura que nols ſera fet nengun dan. E lo Comte dona li una roba de ſeda e cent dobles. Lo trompeta ſen torna molt content. E ans que los embaxadors vingueſſen lermita dix al Rey les ſeguents paraules: Senyor, ſpantem aqueſts moros de viſta: ordene voſtra alteſa dos grans ſenyors que iſquen al portal per rebre los embaxadors, e vagen ab molta gent e ben armats, tots en blanch: mas que no porten bacinets al cap. E al portal per guardar aquell ſtiguen .ccc. homens axi armats com los altres. E faça la excellencia voſtra emparamentar tots los carrers per hon han a paſſar. E totes les dones e donzelles axi velles com jouens qui comportar ho poran, per fineſtres e per los terrats poſen draps al entorn tan alts que donen a les dones fins als pits. E caſcuna deſtes tingua una armadura de cap. E com los ambaxadors paſſaran veuran larnes luyr penſaran que tot es gent darmes. E los .ccc. qui guardaran lo portal a les ſpatles, per altres carrers deſuiats iſquen per les plaçes e cantons. E com los ambaxadors ſeran paſſats, facen axi com he dit fins que ſien dauant la alteſa voſtra. E certament ells pendran gran ſpant com veuran tanta gent darmes ab la batalla que han perduda, que no ſaben com ne en
