quina manera. E ara que vegen la molta gent hauran a creure que ſocors de moltes gents darmes nos es vengut de Spanya, o de França, o de Alemanya. Lo Rey tingue per molt bo lo que lermita hauia dit e tots los de ſon conſell, e axi fonch fet. Elegiren al duch de Lencaſtre e al comte de Salaſberi que rebeſſen los embaxadors, e ab ells anaſſen .iiij. milia homens, e caſcu de aquells portas en lo cap una garlanda de flors, e iſqueſſen fora de la ciutat per recebir los embaxadors una bona milla. Dix lo duch de Betafort: Digau, pare Hermita, puix que tantes cerimonies s'han de fer, com trobaran los embaxadors al Rey, veſtit o deſpullat, armat o deſarmat? Si ira noy meſclau en voſtres paraules, dix lermita, bona demanda feu, empero veix lo que ſignifiquen voſtres paraules, que es mes inclinacio de mal que de be, per ço com ſo vell e hermita me voleu vituperar en lo conſell, e dauant mon ſenyor lo Rey: arreglau vos en voſtre parlar, ſino yous poſare una brida en la boqua queus fare parar a cada pas. En aço lo duch ſe leua de peus, e mes mans a leſpasa, e dix: Sino perque ſou tan vell e portau labit de ſanƈt Franceſch, ab aqueſta ſpaſa, la qual es venjadora de paraules injurioſes, yous acurſaria les faldes fins a la mitat de la cinta. En aço lo Rey ſe leua en peus ab molta ira que tenia, e pres al duch, e leua li leſpaſa de la ma, e feu lo poſar pres dins una gran torre. E tots los altres ſenyors que alli eren pacificaren al hermita ſegons ſa edat e labit
