que portaua deuia perdonar, e ell fonch content perdonar. E james lo Rey nol admete per molts prechs e ſuplicacions que lermita e los altres magnats ſenyors li feren: ans ab un giny lo volia lançar perque iſques a recebir los embaxadors. Eſtant en aqueſtes congoxes portaren noua al Rey com los embaxadors moros venien: e preſtament iſqueren los qui eren ſtats elets ab tot aquell ordenament mencionat. Com los embaxadors foren deuant lo Rey donaren li la letra de batalla ab la crehença enſemps. E en preſencia de tots lo Rey feu legir la letra. E lermita ſe acoſta al Rey e dix li: Senyor, voſtra alteſa accepte la batalla. Lauors lo Rey dix: Yo accepte la batalla ſegons les condicions quel voſtre Rey demana. E pregua als embaxadors aturaſſen alli fins en lendema quels daria major reſpoſta: feu los molt be apoſentar e donaren los totes les coſes neceſſaries pera la humananl vida. Lo Rey aplegua conſell general, e en aquell ſpay que ſajuſtauen, lermita ab altres ſenyors ſen ana al Rey agenollar als ſeus peus, e beſa li la ma e lo peu, e ab grandiſſima humilitat lo ſuplica que fos de ſa merce li volgues donar les claus de la torre perque pogues traure lo Duch, per ço com lo Rey les tenia ben guardades: e tantes foren les ſuplicacions del hermita ab los altres ſenyors que li ajudaren, que al Rey fon forçat donar les hi. E lermita ab altres anaren a la torre hon ſtaua pres lo duch, e alli trobaren un frare quil hoya de confeſſio, car cer-
