tament ell ſe tenia per mort. E com ſenti obrir la porta pres tan gran alteracio, que penſa exir de ſeny penſant quel volien traure per ferne juſticia. Com lermita lo veu dix li: Senyor Duch, ſi vos haueu dit a mi algunes paraules injurioſes, e yo a vos, en gracia e merce vos demane quem perdoneu, que de molt bona voluntat vos perdone. Com la pau fon feta tornaren tots al conſell, hon era lo Rey e tots los duchs, comtes e marqueſos, e tornaren legir la letra del Rey moro. E per quant lo Rey e tots los altres amauen e reuerien al hermita, e vehien que era home de ſanƈta vida, e moſtraua molt ſaber en lart de la caualleria e deſtra ſegons lo ſeu parlar en les armes, per tots foren dades les veus que ell primer parlas. Lo qual feu principi a ſemblant parlar.
Uix ab dret natural la raho'm força obeyr als manaments de voſtra excellencia, mon ſenyor, en moſtra de mon poch ſaber e no auifat
