queſos, e tot lo conſell del Rey, e hoyt lo perque venien, reſpos la virtuoſa Comteſſa, e dix que era molt contenta, e donals unes armes que no valien molt. Lo rey com les veu dix: No ſon aqueſtes les que yo demane, car altres ni ha que ſon molt millors. E tots los barons tornaren altra volta a la Comteſſa, e demanaren li les altres armes. E la Comteſſa los dix que no ni hauia altres. Cobrada la reſpoſta, lo Rey dix: Senyors e germans meus, anem hi tots axi com ſtam, enſajarem noſtra ventura. Com tots foren dauant la Comteſſa, dix lo Rey: Senyora Comteſſa, per voſtra gran bondat e gentileſa, vos prech me vullau preſtar les armes qui eran de voſtre marit, en Guillem de Varoych. Senyor, dix la Comteſſa, axi Deu me preſt aqueſt fill, que altre be en aqueſt mon no tinch, com ja les vos he trameſes. Veritat es, dix lo Rey, empero no ſon aquelles les que yo demane. Empreſtau me vos aquelles qui ſtan en lo petit retret de la voſtra cambra, les quals ſon cubertes de un domas vert e blanch. Dix la Comteſſa, qui dona de genolls en terra: Senyor, en gracia e merce demane a voſtra ſenyoria, quem vulla fer certa de voſtre nom, e com conexieu vos a mon ſenyor lo comte Guillem de Varoych.
