Omtessa, dix lo Rey hermita: no es ara temps ne hora per a poder vos manifeſtar lo meu nom: car en altres coſes mes neceſſaries e utils pera tots tinch de entendre, per queus prech quem vullau preſtar les armes queus he demanades, a açous aure a gracia ſingular. Senyor, dix la Comteſſa, yo de bon grat ſo contenta de preſtar les armes a voſtra alteſa. Mas ſi Deu vos dona bona viƈtoria del Rey moro, me façau gracia, que puix lo voſtre nom no puch ſaber, al menys quem digua voſtra ſenyoria, quina conexença e amiſtat ha tenguda ab mon marit. Reſpos lo Rey: Senyora, puix tant me forçau e voleu queus ho digua, yo ſo content per lo molt merexer voſtre. Be ſou en recort de aquella gran batalla que voſtre marit vençe al rey de França en la ciutat de Roan? Voſtre marit era capita
