feu la batalla. Lo Rey ab gran afabilitat dix: Totes coſes ſtan be en bocha de dona. Senyora Comteſſa, no vullau en va deſpendre voſtres paraules: anau ab la pau de noſtre Senyor, e tornau vos ne dins la voſtra ciutat, que res no acabarieu. Los parents de la Comteſſa e de ſon fill la preguaren ſen tornas e dexas alli ſon fill, puix lo Rey ne prenia carrech. Com ella veu que mes no ſi podia fer, dix plorant.
Cosa deſrahonable ſi dir ſe pot, que la grauitat de les mies dolors e totes les altres auançen. O doloroſes lagrimes, qui la deſtruccio e miſeria mia repreſenteu, tranſportau los hoynts entriſtits en la preſencia de la mia gran perdua. O ſino conſiſtis ſino ab gemechs, triſtors e ſoſpirs e ſanglots eſſer hoydes. Aqueſtes ſon dolors de mare, qui no te ſino un fill, e aquell per força li es leuat, offerint lo a la cruel, ſpantable e doloroſa mort ab ſenyals de molta amiſtat e amor. O mare ſemblant a ouella fecunda qui has parit lo fill per a eſſer mort e trocejat en la cruel batalla. Mas quem aprofita dolre ſobre cas inremeyable:
