ploreu, ni vullau fatigar la voſtra virtuoſa perſona per mi, e yous beſe les mans de la molta e ſtrema amor que en la ſenyoria voſtra tinch coneguda. Mas deueu penſar que ſo ja en tal edat, que dech exir dejus les ales de ma mare, e ſo per a portar armes e entrar en batalles per moſtrar de qui ſo fill ni qui es ſtat mon pare. Car ſi ſera plaſent a la diuina Mageſtat, ell me guardara de mal, em lexara fer tals aƈtes, que ſeran plaſents a ell: e la anima de mon pare ne ſera aconſolada alla hon es, e la merce voſtra ſen alegrara. Com la Comteſſa li hohi dir tals paraules, giras deuers ſos parents que la portauen, e dix los: Ara dexau vos morir per fill nengu: yo penſaua que la voluntat del meu fill fos conforme ab la mia, apartant ſe de voſaltres, e ſamagaria per los racons per fugir als perills de les batalles, perque es de poca edat, e yo veig que ell fa tot lo contrari. Be es veritat lexemple vulgar qui diu: per natura caça ca. Com foren al portal de la ciutat, los cauallers prengueren comiat per tornar al camp. Lo fill dona dels genolls en la dura terra, e beſa los peus e les mans e la bocha a la mare, e ſuplica la que li volgues donar la ſua benediccio. E la Comteſſa lo ſenya e dix li: Mon fill, noſtre ſenyor Deu te vulla tenir en la ſua proteccio e cuſtodia, et guarde de tot mal: e beſal moltes voltes al departir, e dix la Comteſſa: Tant triſt comiat es aqueſt per a mi, que altra coſa nom fallia per aumentar la mia miſeria.
