no hajam fet tot lo poſſible en defendrens de aqueſts infels enemichs noſtres, quins volien leuar la noſtra propria terra, e les mullers, fills e filles jutgar a perpetual captiuitat. Acabat lo Rey hermita paraules de tant animo, lo qui ſolia eſſer Rey, ab animo viril principia tal parlar: La tua real e elegant ſenyoria, afabiliſſim pare, me aſſegura que los teus virtuoſos aƈtes ſon tals, que clarament manifeſtan tu qui eſt. No reſta ſino que tu alſes la tua poderoſa ma ab tallant ſpaſa, puix es la noſtra ſperança e refugi, e ab la tua virtuoſa ma anem contra los infels: e mana a noſaltres que façam aƈtes que ſien de glorioſa recordacio: car tots ſom preſts hobeyr te e ſeruar los manaments teus. E no es licit ja a noſaltres tenir pus conſell, ſino que ab armes cruels e venjadores de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra noſtres enemichs: car mes val al caualler bona mort, que mala e penoſa vida. Plagueren al Rey hermita les animoſes paraules del altre Rey qui ſolia eſſer, e dix en tal forma.
