ſenyors e germans meus, voleu que vençam aqueſts cruels moros per força darmes o per aptea de guerres? car ab la ajuda de noſtre ſenyor Deu e de la ſua ſacratiſſima Mare, yous dare vencedors. Tots digueren: Senyor, a dificil coſa tenim noſaltres eſſer vencedors, ſi ja la miſericordia de noſtre ſenyor Deu nons ajuda e la voſtra virtut: car com ells han viſt lo lur Rey mort, han ajuſtada tota la mes gent que han pogut, e ſon en nombre molt mes que noſaltres, e per ço tots crehem que la pijor part ſera la noſtra. Senyors, dix lo Rey: yous deman en gracia que no ſia de ſmayar. E com no haueu viſt voſaltres en les batalles, pochs vençre als molts, e los flachs vençre als forts? Parau be ſment en lo queus dire: en les guerres mes val abteſa que fortaleſa. E per be que noſaltres ſiam pocha gent e ells molta, aci ſera lo gran renom e fama que reportarem per tot lo mon, e tots los qui apres de noſaltres vendran, nos allegaran en exemple de perpetual gloria: e yo qui fas hermitana vida, tots quants en aqueſta batalla pendran mort, yols abſolch a pena e a culpa. E caſcu deu ſforçar lo ſeu animo en ſemblants aƈtes, e no tembre los perills de la mort: car mes val morir com a criſtians, que no eſſer catius en poder de infels. Donchs caſcu deu fer ſforç per be a fer: e donem la batalla, e ſiam vencedors com ſe vulla que ſia: car no ſera princep en lo mon, qui incriminar nos pugua de infidelitat, ne de poch animo, que
