gria baxaren del mont venint contra la gent creſtiana. Lo hermita Rey mana que tota la gent ſua ſtigues en terra gitada, fent demoſtracio que dormien. Com foren quaſi a tret de bombarda, ſe leuaren tots moſtrant eſſer mal deſtres en la guerra: e començaren ordenar ſes batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo Rey: Senyors, en gracia vos deman que no ſia de ſmayar, voltem la ſquena fengint que fogim. E los moros que fugir los veyen, cuytaren lo mes que pogueren. Com foren dins lo dit portell, que per altra part paſſar no podien, ficauen ſe aquells grans de coure per les ſoles dels peus. Com lo virtuos Rey hermita veu los moros dins lo portell, feu un poch detenir la gent ſua, axi com aquell qui era en la guerra e en les armes deſtre: e veu aturar los moros per les nafres de la lauor dels ſpinachs, e altres que cahien en los pous, qui eren cuberts de rama e deſſus terra. Lauors lo Rey ab veu alta ſe pres a cridar:
Cauallers dignes de honor, dexau la viſta de la ciutat e girau la cara als enemichs de la criſtiana fe e noſtres: firam ab gran animo, que la jornada es noſtra, donem los cruel batalla e no prenguam nengu a merce. Lo Rey fon lo primer
