feridor, apres tots los altres. Los moros qui veren tan brauament ferir los creſtians, e tots los demes nos podien moure per les grans nafres que tenien, los fon forçat de morir, e fon feta molt gran deſtruccio dells. Los qui venien detras, com veren que los creſtians hauien feta tan gran deſtroça dels moros, ſens fer reſiſtencia alguna fugiren deuers lo caſtell, de alli hon eren partits, e feren ſe alli forts. Lo Rey perſegui lencalç, matant e degollant tants com aconſeguir ne podien. Lo Rey, fagituat per les nafres que tenia, aturas un poch. E prengueren un moro molt gran e de deſmeſurada figura. E lo Rey, apres que hague fet caualler lo fill de la Comteſſa, volgue que matas aquell moro: e lo fadri ab gran animo li dona tants colps ab leſpaſa fins quel hague mort. Com lo Rey veu mort lo moro, pres al petit infant per los cabells, e lançal damunt lo moro, e fregual fort, que los ulls e la cara tot ſtaua ple de ſanch: e les mans li feu poſar dins les nafres, e axi lo encona en la ſanch de aquell moro. Apreſ iſque molt valent caualler e virtuos de ſa perſona: tant valgue en ſon temps, que en una gran part del mon no ſi troba caualler que tant valgues. Com lo bon Rey veu la batalla vençuda, ana ſeguint los moros. E tants com ne aconſeguien, tots los feyen morir. Aqueſta es la mes gran deſconfita e de mortaldat de gents que en aquells temps fos feta: que en ſpay de .x. dies moriren .xcvij. milia moros. E lo Rey per les nafres que tenia no
