aqueſt anell vos tramet aquell qui de amor infinida vos ha amada heus ama. La Comteſſa pres lanell, e alteras tota com lo veu, e fon poſada en fort penſament: entraſſen en la ſua cambra molt preſtament, e ans que obris la caxa, agenollas dauant un oratori que tenia en lo petit retret, hon era la Mare de Deu ſenyora noſtra, e feu principi a tal oracio: O humil Mare de Deu, Senyora miſericordioſa, Ab initio et ante ſecula creada in mente diuina: vos ſola fos digna de portar en lo voſtre verge ventre nou meſos lo Rey de gloria: feu me, Senyora, complida gracia qui fou complida de totes les gracies. E per aquella conſolacio que la voſtra ſacratiſſima anima hague per la ſalutacio de langel, me vullau aconſolar lo cors e lanima: queus placia, Senyora glorioſa, fer que lo voſtre precios Fill me faça gracia que aqueſt anell ſia del meu virtuos marit: car yous promet de ſeruir vos un any complit en la voſtra deuota caſa del Puig de França, e donar hi .c. marchs dargent. E leuas de la oracio, e obri una caxa hon ella tenia laltra part del anell, ajuſtals la hu ab laltre, e veu que totes les armes ſe moſtrauen en lanell, e que tot era hu: conegue que era del Comte ſon marit, e dix ab molta turbacio: Digau me, gentilom, hon es mon ſenyor lo comte de Varoych? E lo cambrer entes queu deya per ſon fill. Digau me per voſtra bondat, ſi es ſtat pres ne catiuat per los moros, ne que es ſtat dell que nos ſia trobat en les forts batalles ab lo
