Rey e ab los altres cauallers? car yo crech verdaderament que ſi ell fos ſtat en libertat ſua, que noy haguera fallit. O miſera de mi, e feu me certa hon es, que cuytadament hi vull anar. E volgue exir fora de la cambra, e anaua tan torbada e fora de ſon natural ſentiment, que no trobaua la porta per hon pogues exir: e aço cauſaua la ineſtimable alegria que tenia de la venguda de ſon marit: e tanta fon la turbacio, que perde los ſentiments, e caygue en terra ſmortida. Com les ſues donzelles la veren en tal punt ſtar, ab grans crits lançaren doloroſes lagrimes e feren triſtes lementacions. Com lo cambrer veu ſtar en tal punt a la Comteſſa, molt ſpantat ſen torna al Rey ab la cara molt alterada. Lo Rey li dix: Amich, com vens tal? quines noues me portes de lla hon te trames? Lo cambrer dona dels genolls en terra, e dix: Senyor, per una gran ciutat yo no volguera que voſtra ſenyoria mi hagues trames: yo no ſe lanell quina mala virtut te, ni ſi es ſtat fet per art de nigromancia que laja hagut voſtra ſenyoria dels moros: car de continent que la Comteſſa lo ſa mes al dit, es cayguda morta en terra: açom par coſa de gran admiracio la mala proprietat que te. O ſanƈta Maria val, dix lo Rey, e ſera veritat que la virtuoſa Comteſſa ſia morta per cauſa mia? Lo Rey ſe leua de la cadira, e preſtament ana a la ſua cambra, e troba la mes morta que viua, ab tots los metges qui treballauen en la ſalut ſua. E lo Rey, admirat de ſemblant coſa, pregua als
