Un cop allí, 'ls varen dur al davant del jutge, y aquest los diguè:
—Pelegrins, se 'us acusa d' haver robat una tassa de plata del hostal hont heu dormit.
—Ni jo, ni ma dona, ni 'l meu fill havem furtat res—responguè 'l pare.
—Ment, ment,—cridá la minyona del hostal,—registréulos be y trobarèu la tassa.
Los escorcollaren y dintre lo sach del jove trobaren lo que 'ls hostalers deyan haverlos sigut robat.
—Ja veyéu que havéu negat falsament—esclamá llavors lo jutge.
—Ah, senyor!—feu lo donzell—quí m' acusa be prou deu saber que li ha ficada, com prou tambè déu ben saber que jo so ignocent.
Pochs dias desprès, lo jove era condempnat á la forca y penjat fora 'l poble, en lo camí ral.
Refets del dolor y plens de vergonya marit y muller, creyent de cor al seu fill, no trigaren gayre á deixar lo poble per seguir sa pelegrinaciò. Mes quina no fou sa pena quan, al ser fora del poble, ve-
