—Bè, deixáulo y 'us lo guardarem.
Sant Francisco deixà 'l bé; bestiola mansa y que sempre seguia al seu amo tal com si fos un gos.
Tot just aqueix havia girat la esquena, un dels mestres de casas mes entraversat que 'ls altres, comensa á amanyegar lo bé y á palparlo ab gran cuidado.
—Sabeu companys—diu ell al últim—que pensava?
—Que?—feren los altres.
—Que aquest bé, que es molt grassò, está á punt de ser menjat.
—Que vols dir?
—Que podriam tastarlo. ¿Menjem?
—Y quan, torni, que li direm, al seu amo?
—Que se n' ha anat, y no mentirem perque no será aqui.
—Ja esta dit.—respongueren tots los demès.
Al moment fou degollada la bestia y cuyta y repartida entre paletas y manobras qu' eran una colla. La pell y los ossos, perque no 'ls descobrissen, van tirarlos al forn de la fleca.
Quan va tornar lo sant ja no quedava rastre del
