Se 'n torna cap al convent. En lo portal, aixis que hi arriba, ja hi troba al pastor tot alterat y encés de cara haventselas ab lo prior. Lo porcaire volia que li paguessen lo cap de bestiar malmés per un dels frares.
—Bon home—diguèli'l pare Salvador tocantlo per la espatlla tantost arrivá.— Sosseguéuvos. Jo he sigut qui ha tallat la pota al vostre porch y ho he fet per guariment de un malalt que estava morint. No cridéu tant: aixó que tanta pena 'us dona, á la fi no es res: ja veuréu. Portáume lo porch.
Lo pastor rondinant y de mala gana acostá la pobre bestia que apenas podia aguantarse dreta.
Lo frare traguè 'ls ossos del sarrò y posantlos ab molt cuidado un sobre l' altre en lo lloch que 'ls corresponia, va dir al porch tot donantli una patacada á l' anca:
—Ves, camina.
Y 'l porch caminá, deixant admirats als que contemplavan lo miracle.
