més humil, procedent de sos avis i enclavada darrera el mercat, entre un passatge i un carreró que desembocava al riu.
Aquesta casa, coberta de llosa o pissarra, tenia, a l'interior, uns desnivells que feien ensopegar. Un vestíbul estret separava la cuina de la sala on la Sra. Aubain es passava tot el dia aclofada vora la finestra, en son cadiral de boga. Arrambades als blancs redossadors, hi havia vuit cadires de caoba. Sota el baròmetre penjat, un piano vell sostenia una gran pila de caixetes i capses de cartró. A un costat i altre de l'escalfa-panxes, que era de marbre groc i estil Lluís XV hi havia dues butaquetes encoixinades. Al mig de la repisa, el rellotge-pèndol representant un temple de Vesta; i tot aquest pis sentia a florit perquè son empostissat estava més ensorrat que l'hort.
Al pis superior hi havia, en primer lloc, la cambra, bastant gran, de la Sra. Aubain, decorada amb un paper de flors pàl·lides, del qual en ressaltava el retrat del senyor, vestit de currutaco. Aquesta tenia comunicació directa amb una altra de més xica, on hi havia dos llitets sense matalassos. Després venia el saló, sempre tancat i ple de mobles coberts amb fundes. A l'altra banda de corredor, es trobava l'estudi : llibres i carpetes curullaven les lleixes d'una llibreria de tres cossos, davant la qual s'estenia una gran taula-escriptori, de fusta negra. Els panys de paret laterals estaven materialment entatxonats de di-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/10
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.