Tot a l'entorn d'aquest patí, resten encara enganxats, sota les barbacanes, darrers vestigis d'aquelles exèquies, alguns pellingalls dels draps negres que, de cada tres un, ostentaven, en lletres d'or, noms de generals de la Revolució i de l'Imperi. El vent s'encarrega d'arrencar-los i en un d'ells, que ja tot just s'aguanta per una punta, he llegit aquests tres noms:
El final del terç nom, ja esqueixat, qui sap on para. Seria Hugo? Seria Huguet?
Uns soldats jovenets entraven llavors a l'església. He seguit aquests tourlourous, que en diu avui el paisanatge en revenja de que, ells, en temps de guerra, motegen el paisà de pèkin.
L'església estava despullada, freda i boi deserta. Allà al fons, una gran tela grisa tapava de dalt a baix l'enorme toral de la cúpula. Darrera la cortina ressonaven sordes i tètriques martellades.
He rondat per allí una estona llegint, en les pilastres, els noms dels guerrers que hi tenen sepultura.
A ran de l'alta nau, les banderes preses a l'enemic, aquella munió de rossegalls magnífics, panteijaven suaument. Quan cessaven les martellades, m'arribava a l'orella un cert xiu-xiu. Era el d'una vella que es confessava en un reco d'allí prop.
