Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/132

veure la cuina i la gran marmita. El vulgus és fet així.
Contemplant amb profunda emoció aquell taüt, m'ha vingut a la memòria que, encara no fa un any, allà pel juliol, se'm presentà, a casa, un desconegut, dient-me que, com a ebenista i veí meu, venia a demanar-me parer sobre un objecte important i molt preat que estava confeccionant llavors. Com que jo m'interesso molt pels avenços d'aqueixa petita arquitectura interior, vaig perferir-me a seguir aquell industrial cap al seu establiment del carrer de Tournelles. Un cop allí i després d'haver travessat un sens fi de quadres plenes d'entrebancs i d'haver-me ensenyat llargs rengles de mobles de roure i caoba, cadirats gòtics, secreters artisats, taules de potes corbes, d'entre els quals, per cert, va deixar-me emprendat un armari de pur renaixement, incrustat de nacre i marbre, molt deteriorat, sí, però bellíssim; l'ebenista em va fer entrar dins d'un gran obrador brugent d'activitat, traüt i fressa, on uns vint operaris estaven polint unes peces de fusta negra que tenien entre mans. De sobte vaig veure, en un reco del taller, com una gran caixa de banús, que, al menys, tindria uns vuit peus de llargada per tres d'ampla, els extrems de la qual ornaven grans anelles de coure. Vaig acostar-m'hi. — Aquí, precisament, és on volia jo dur-lo; això és el que desitjo que vostè examini. — Era el taüt de l'Emperador.
Aquell d'aleshores és el mateix que he con-