Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/143

 En aquesta mateixa habitació m'havia rebut ell, un mes abans. Estava alegre, ple d'esperances, segur de guarir, àdhuc va ensenyar-me la seva inflor tot bromejant. Vam enraonar molt i fins disputar de política, reprovant ell la meva demagogia, amb la qual, com a bon legitimista, no podia transigir. — ¿Com, — va dir-me — com heu sabut refusar tan frescament el títol de par, que, després del de rei de França, és el millor del món? — I, girant la conversa: — ¿Heu vist ja lo que he comprat del de Beaujon? No en tinc el jardí, és cert però si la seva tribuna de l'esglesieta anexa. Allà, a l'escala, hi ha una porteta que hi dóna. Només amb un tomb de clau, ja sóc a missa. Més m'estimo aqueixa tribuna que el jardí. — A l'anar-me'n, va acompanyar-me fins a l'escala caminant penosament, va ensenyar-me aquella porteta i va dir a la seva senyora: — Sobretot, que vegi les pintures que tinc. —
 L'infermera va dir-me : — Al trencar el dia es morirà —.
 Vaig sortir d'allí enduent-me'n gravada al cervell la imatge d'aquella faç hipocràtica, i travessant la sala, vaig tornar a veure el bust immòbil, impassible, arrogant que allí vagament blanquejava, i vaig comparar la mort amb la immortalitat.
 Un cop a casa (era diumenge) vaig trobar que m'hi esperaven diverses persones, entre altres, Riza-Bey, l'encarregat de Negocis de Turquia;