Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/152

Port-Said és una ciutat improvisada en el desert: una població industrial i de tallers, drassanes, forges, cerralleries, magatzems de materials, la construcció de la qual fou determinada per la necessitat de tenir un gran port, i, primordialment, per a proporcionar estatge als enginyers, directors i maquinistes de l'obra. A això deu aquell aspecte de ciutat provisòria. Com que es disposava d'espai, sos carrers són amples com places i llargs com avingudes: té les cases baixes i de materials econòmics; s'hi sent, en una paraula, la pressa de sa construcció i la incertitud de sa durada. Ni els dotze mil habitants que ja compta, han pogut imprimir-li el caràcter d'una urbs definitiva. No té establiments amb esperança de durada, ni un comerç fixament establert; tot té, allí, l'aspecte d'un firal que avui s'anima i demà es desmunta i dispersa. I és perquè, malgrat la general confiança en la prosperitat del canal, cap professional ni negociant gosa establir-se d'un mode definitiu davant el perill de veure aquell començ de ciutat decaure i morir míserament; car tal seria la sort, tant de Port-Said com d'Ismailia, si el canal resultés inútil al comerç i a la navegació.
La seva importància es ressent, doncs, de la circumstància d'estar mancada d'edificis, de monuments i àdhuc de simples cases d'aspecte sòlid; tot és de pacotilla, de nyigui-nyogui, interí. El temple catòlic no passa d'ésser una gran barraca, pel sostre de la qual, fet de llates mal jun-