a Déu al costat, gairebé visible amb sa túnica blava dels temps d'Abraam, per ajudar-lo i servir-lo en tot amb la força d'aquell braç prepotent que, a través dels espais, pot reduir a pols miserable els sols i les estrelles. I la certesa i convicció d'aqueixa aliança sobrenatural li van creixent tant i tant, que cada volta al·ludeix a Déu en termes de major igualtat, com podria fer-ho amb Francesc d'Àustria o amb l'Humbert d'Itàlia. Abans l'anomenava amb reverència : El Senyor que està en els cels, l'Altíssim totpoderós. Però adesiara, arengant amb xampany els seus súbdits de la Marca Brandeburg, ja l'apel·là familiarment el meu vell aliat! Heu's aquí ja «Guillem i Déu» com una nova raó social per administrar l'Univers. A no trigar, potser, el Déu desapareixerà de la signatura i del membret com nom d'un soci subaltern que només havia aportat un capital de llum per la terra i pels homes i que s'és ja retirat a descansar en el seu infinit, deixant a Guillem la gerència del gran negoci terrestre, i tot lo que ens quedarà serà la casa «Guillem i Companyia», regentada per Guillem amb plens poders per a fer totes les operacions humanes. La «Companyia» serà la fórmula condescendent i vaga amb què l'Alemanya de Guillem II designarà Aquell per al qual nosaltres seguim encara creient que — Guillem II i l'Alemanya valen tant o tan poc com el pardal que ara sento piular dalt de ma teulada.
Una immensa i insadollable set de fruir i ex-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/183
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.