nyes. Obed, doncs, expedí immediatament un nombrós estol de servents seus a Galilea perquè hi cerquessin el nou Rabí i enllepolint-lo amb promeses de diner i d'alfajes, procuressin atraure'l fins a l'Enganim de la regió d'Assachar.
Estrenyent-se bé els cinyells de cuir, els servents emprengueren el camí de les caravanes que, vorejant el llac, s'estén fins a Damasc. Una tarda, a contraclaror d'un cel ponent més roig que una magrana madura, obiraren les resplendents congestes del pic Hermon. Un altre jorn, gaudint la fresqueta d'una matinada dolça, els relluí, davant, el Llac de Tiberiades, transparent, quiet, i més blau que el cel, tot circuit de prats florits, d'hortes gemades, de marges de pòrfit i de blanques masies, entre fruiterars i voladúries de coloms. Un pescaire que desatracava calmosament la seva barca d'una llenca de terra ombrejada de baladres, va atendre somrient els servents.— ¿El Rabí de Nazaret, dieu? Ui! Prou seria pels idus d'Ijar, quan, amb sos deixebles, va anar-se'n ja d'aquests rodals per la conca del Jordà. —
Tots diligents, els servents s'arruaren conca avall del riu fins a trobar el gual, on, fent ampla regolfada, la corrent s'estanca immòbil i verdosa a l'ombra dels tamarells. Un home de la tribu dels Essenis, abillat de llinet blanc i amb un xai a coll, s'estava, tot peu de l'aigua, espigolant herbes remeieres. Els servents el saludaren humilment (que així acostuma a fer-ho el poble amb qui creu de cor tan net, clar i candi com
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/192
Aquesta pàgina ha estat validada.
