Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/193

les robes que duu usualment rentades en aigües vives) i li preguntaren si sabia on s'esqueia aquell nou Rabí de Galilea que predicava als Essenis caritat i que guaria els homes i els ramats. L'esseni barbotejà que el Rabí, en havent travessat l'Oasi d'Eugadi, havia tirat lla d'enllà.—¿Cap a on voleu dir lla d'enllà?—Amb el manat de floretes roges que empunyava, acabades de collir, l'esseni els signà, lla d'enllà del Jordà, la plana de Moab. Els servents golejaren el riu i endebades cercaren Jesús, recorrent poblats i masos, fins a l'enesprat turó on torrejava la farrenya ciutadella de Makaur.
Al pou de Jacob, reposava una gran caravana que transportava a Egipte mirra, bàlsems i espècies de Gileat, i els camellers, tot pouant aigua amb galledes de pell, contaren que, escaient-se a Gandara pel darrer noviluni, un Rabí més admirable, potser, que David o que Isaïes, havia tret set dimonis del cos d'una teixidora i que, només al seu conjur, un home, degollat pel fascinerós Barrabàs, ressorgí de sa tomba, i, per sos propis peus, s'entornà a l'hort. Llavors els servents les enfilaren, plens d'esperança, pel camí dels Pelegrins fins a Gadara, ciutat d'èrtiques torres, i encara més enllà, fins a les deus de l'Amalla. Però justament aquella matinada, seguit d'una gernació que cantava brandant rams de mimosa, Jesús havia pres passatge en una barca pescadora que, a hores d'ara, deuria ja trobar-se a prop, molt a prop de Magdala. I els servents d'Obed, fon-