Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/195

un home aspre, veterà de la campanya de Tiberi contra els perses, que, havent-se enriquit amb rapinyes i saqueigs durant l'alçament de Samària, posseïa mines a l'Àsia i gaudia, com a favor suprem dels déus, l'amistat de Flaccus, Legat Imperial de Síria. Amb tot, una gran dissort li rosegava aquella prosperitat tan envejable, com els verms roseguen la fruita ben sucosa. Sa única filla, per ell més cara que la vida i els béns, patia un mal misteriós i implacable que ni els esculapis, ni els màgics consultats a Sidon i a Tir, sabien definir. Esgrogueïda i trista com lluna de fossar, sens mai exhalar un ai! i somrient amb llangor al seu pare, anava decandint-se en l'alta terrassa del fort, aclofada sota un velàrium, sos negres ulls fits sempre amb enyorança en les blavors del mar de Tir, que ella, venint d'Itàlia, havia un jorn solcat en opulent galera. A voltes, un legionari, prop d'ella i d'entre els marlets estant, engegava una sageta a alguna àguila de les que creuaven majestuosament aquell cel tan lluminós. La filla de Septimus seguia un moment l'au que queia a tomballons per l'espai fins a rebatre's morta damunt les roques... i, tost, amb un sospir i encara més trista i més pàl·lida, tornava a contemplar la mar.
Heu's aquí perquè Septimus, sentint dir a uns mercaders de Korazin que aquell Rabí admirable tenia un tan gran poder sobre els esperits que guaria els mals tenebrosos de l'ànima, destacà tot tres decúries de soldats perquè el cerques-