del palmeral on s'abscondís el Rabí, i dos mercaders fenicis, que venien de Joppe amb els paquets a coll, per mostrar-se ignorants del nom de Jesús, foren penyorats a pagar cent dracmes a cada decurió. Els terrassans i fins els feréstecs pastors d'Idumea, que proveïen d'anyells blancs el Temple, corrien a amagar-se als cataus de les muntanyes, tots esverats, tantost veien relluir per algun revolt les armes d'aquells estols furiosos. I, arraulides pels terrats, les velles s'esbullaven i arrencaven desesperades els cabells, llançant malediccions als romans i invocant la venjança d'Elies. Atropellant-ho talment tot, arribaren per fi a Ascalon ; però, com que tampoc hi trobaren Jesús, s'entornaren, resseguint la costa on la roentor d'aquells sorrals els socarrava les sandàlies.
Un matí, a l'embocar una vall propera a Cesàrea, veieren blanquejar, en un puget, un temple dins les fosques obagues d'una tofa de llorers. Un vell de grans barbes blanques, coronat de llor i amb una túnica de color de safrà, tot afinant una cítara de tres cordes, esperava majestuosament, dalt del replà de les marbrenques graus, l'aparició del sol. Els soldats, brandant rams d'olivera d'abaix estant, preguntaren al sacerdot si coneixia el nou profeta aparegut a Galilea, aquell tan destre en fer miracles, que ressuscitava els morts i convertia l'aigua en vi. Estenent solemnement els braços per damunt de la roada verdor, el vell exclamà, immutable:
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/197
Aquesta pàgina ha estat validada.
