Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/21

bain va prometre fer-ho adobar tot, ensems que donava ordre de tornar arnesar els cavalls.
 Mitja hora els calgué encara per arribar a Trouville. La petita caravana descavalcà ja al tocar les Ecores, ribast que queia aplomat a les barques, i guanyat el moll en tres minuts, entraven per fi a l'Anyell d'or de la David.
 El canvi d'aires i l'acció dels banys van refer aviat la malalta. Mancada aquesta de vestuari adequat, els prenia en camisa, i la Felícia la tornava a vestir dins la caseta de carrabiners, que aprofitaven les banyistes.
 A les tardes, solien anar-se'n amb el ruquet fins més enllà de Roches-Noires en direcció de Hennequeville. El corriol s'enfilava entre petits comellars tapissats d'herba com per un parc, arribant per fi dalt d'un pla tot mostrejat de prades i terres de conreu. Encaixonaven aqueix corriol grans gavarreres intercalades d'olms i d'un que altre arbre sec que fendia la blavor de l'aire amb les zigues-zagues de ses branques.
 Quasi sempre reposaven en un prat que tenia Dauville a mà esquerra, l'Havre a la dreta, i, davant per davant, la mar bella, abrillantada pel sol, llisa com un espill i talment adormida que ni se la sentia bleixar; pardals invisibles piulaven i la immensa volta del cel ho cobria tot. Allí, la Sra. Aubain brodava, la Virgínia trenava joncs, la Felícia apomava flors d'espígol, i en Pol, que s'hi avorria, rondinava per anar-se'n.
 De vegades, havent passat el Toucques en bar-