Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/22

ca, s'entretenien cercant petxines. La ressaca deixava al descobert eriçons, estrelles de mar i moques, i els nens corrien darrera els flocs de xiloies que el vent s'enduia. Les condormides ones es descabdellaven lentament i s'ajeien en aquell sorral que, si pel cantó de mar es perdia d'albir, pel cantó de terra anava a morir a les dunes, darrera les quals s'estenia el Maruis, ampla prada en forma d'hipòdrom. Quan s'entornaven per aquest cantó, Trouville, al fons, escalant el pendís de son puget, se'ls engrandia a cada pas, i, amb la desigualtat de ses cases, semblava que s'escampés en gai desordre.
 Quan feia massa calor, no es movien de casa. L'enlluernadora claror de fora es filtrava per les feses de les persianes en ratlles fulgents. Ni el menor bruit pel poble. A baix, al carrer, ni una ànima. Fins les coses mateixes respiraven nyonya. Ressonava de lluny la picadissa dels calafats, que estopaven els madissos, i una marinada feixuga venia impregnada de quitrà.
 Lo que més els divertia, era el retorn de les barques. Passades les boies, començaven a bordejar, arriaven dos terços de vela, i amb la mitjana inflada com un mongolfier, venien llisquentes entre el xipolleig del maroll fins a mig port, on, de cop, donaven àncora. La barca virava i atracava al moll. Els pescadors llançaven per l'orla el peix encara cuetejant, que els carros afilerats ja esperaven, i un garbuix de dones, en-