Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/23

cofiades de retort blanc, s'abocava allí per a pendre les canastes i abraçar llurs homes.
Cert dia, una d'elles va empendre la Felícia, i aquesta, poc després, entrava a casa contentíssima. Havia trobat una de ses germanes, l'Anastàsia Baret, casada amb un tal Leroux, que, amb un nodrissó al pit, a la mà dreta un marrec i encara, per torna, un gat-de-mar que ja plantava amb els punys als costats i la boina posada de gairell l'acompanyaven.
Al cap d'una hora d'escoltar-la, la Sra. Aubain pogué des fer-se'n; però, de llavors ençà, es trobava sempre aquella gent per la cuina i pels passeigs que feien. El marit no es deixava veure.
La Felícia els posà voluntat, els regalà un cobrellit, camises, un fogó; evidentment l'explotaven. Aqueixa mansuetud desplavia a la Sra. Aubain, ja per altra banda ofesa de què el nebot aquell es permetés tutejar al seu Pol — i com que el temps començava a fresquejar i la Virgínia estossegava, se n'entornà a Pont-l'Evèque.
El Sr. Bourais l'ajudà a triar col·legi. El de Caén deien que era el millor. Pol hi fou tramès i ell se n'anà molt content on podria fer companys.
La Sra. Aubain, pensant que era indispensable, es resignà a tenir-lo a fora. La Virginia, al cap de poc, deixà de pensar ja amb ell. La Felícia enyorava la seva fressa. Però una nova ocupació la'n distragué aviat: des de Nadal, acompanyava cada tarda la noia a doctrina.