Feta una genuflexió en traspassant el cancell, avançà per sota l'alta nau, entre el doble reng de cadires, obrí el banc de la Sra. Aubain i contemplà tot lo que la voltava.
Els nens a la dreta, a mà esquerra les nenes, omplien uns i altres els escons del chor; el capellà, al peu del gran faristol; en una vidriera de l'absi, l'Esperit Sant cobricelant la Verge; en una altra, se la representava agenollada davant del Jesuset, i, de darrera el sagrari, sorgia un Sant Miquel de fusta aterrant el dragó.
El capellà començà amb un resum d'Història Sagrada. Per la imaginació de la Felícia desfilaren talment el paradís, el diluvi, la torre de Babel, ciutats flamejants, multituds postrades, ídols per terra, i tota aqueixa impressió profunda li infongué un gran respecte per l'Altíssim i una major temor per ses ires. Després, escoltant la passió, plorà. ¿Per què havien de crucificar al Qui enternien els infants, socorria el famolenc, tornava la vista als orbs i que, per humilitat, va voler néixer entre els pobres, dintre d'una establia? Ell, que, a son pas per la terra, havia santificat la sembra, la sega, les veremes, tantes coses familiars de què parla l'Evangeli i entre les quals ella havia crescut! ¿ Com no estimar més els anyells per amor a l'Anyell i els coloms per fervor
