a l'Esperit Sant, encara que aquest li costés definir-se'l bé en quant no sols prenia la forma d'au, sinó encara la d'un flam i altres voltes la d'un buf? D'ell potser venien les resplendors nocturnes dels estanys, l'alè que empeny els núvols, la veu que fa harmòniques les campanes; i, això pensant, queia ella en adoració, tot fruint la frescor dels murs i la tranquil·litat del temple.
Tocant als dogmes, com que no en capia res, no s'entestà en compendre'ls. El bon capellà explicava, els nens recitaven, ella acabava per adormir-se i un surt la deixondia quan ressonaven per l'enrajolat els esclops d'aquells a l'anar-se'n.
D'aquesta manera i a còpia d'escoltar-lo, és com ella es va apendre el catecisme, que ningú li havia ensenyat de petita; i, de llavors ençà imità totes les pràctiques de la Virgínia, dejunant quan ella dejunava, anant a confessar amb ella, ajudant-la, per la diada del Corpus, a fer una capella al carrer.
El traüt que li donà la primera comunió d'aquesta nena! Ella es basquejà per les sabatetes, pels rosaris, pel devocionari, pels guants. I amb quina emoció no ajudà a sa mare a vestir-la!
Vingué la missa, i quines angúnies! El senyor Bourais li tapava un costat del presbiteri, i sort encara d'escaure's davant per davant d'ella tot l'eixam d'aquelles poncelletes que, coronades de blanc i amb els pulcres vels caiguts, feien com un camp nevat entre el qual distingia de lluny, pel seu coll més bufó i sa actitud recolli-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
