Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/29

com un pilot. La divertía contant-li histories amb molts mots d'argot mariner.
Un dilluns, que s'esqueia ésser el 14 de juliol de 1819 (ja mai més pogué ella oblidar aital data) va dir-li, el Víctor, que s'havia enrolat per un llarg viatge i que, la nit de l'endemà, amb el pailebot d'Honfleur, aniria a trobar la goleta en què havia d'eixir de l'Havre pròximament. Trigaria potser dos anys a tornar.
La perspectiva d'una tan llarga absència, trastornà a la Felícia; i, per dir-li encara adéu, en havent dinat la senyora, el dimecres a la tarda, es va calçar els socs i es dragà les quatre hores que hi ha de Pont-l'Evèque a Honneur.
A l'ésser davant del Calvari, en comptes de trencar cap a l'esquerra, les va empendre per la dreta, s'esgarrià per unes drassanes i hagué de recular; les persones a qui va empendre, van guiar-la, dient-li que havia de cuitar molt. Donant la volta a la dàrsena, curulla que era de vaixells, topava a cada pas amb les amarres; davallà al moll, els llums se li encreuaven i es pensà que desvariejava al veure cavalls en l'aire. D'altres, ja al caire del moll, renillaven esfereïts de caure a mar. La càbria que els hissava els deixava dalt d'una goleta on els passatgers s'entrebancaven amb barriques de sidra, canastres de formatges i sacs de grans; s'hi sentia escatainar gallines i reganyar el patró; i un gat de mar, de colzes a l'arjau, restava indiferent a tot. La Felícia, àdhuc sense haver-lo reconegut prou, cridà: