Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/30

— Víctor ! — Ell mogué el cap i ella anava ja a enfilar-se, quan, tot d'una, retiraren l'escala.
 El pailebot, sirgat per dones cantant, sortí del port. Son costellam cruixia, grosses ones li assotaven la proa. Un cop enfilada la ruta, ja no es veié ningú, i damunt la mar, argentada per la lluna, el vaixell ja sols fou una taca negra que anà morfonent-se més i més, s'endinsà, s'esvaí del tot.
 La Felícia, altre cop dalt del Calvari, volgué encomanar a Déu la sort del qui més estimava i resà una bona estona, palplantada, llagrimejant i amb l'esguard al cel. La vila dormia, els carabiners rondaven, i pels escorralls de l'assud, s'escapava un continu doll d'aigua que brunzia com un torrent. Tocaren les dues.
 Trucar al locutori en plena nit, seria ben inútil. De segur que un retard contrariaria la seva senyora, i així, malgrat el desig de besar l'altre angeló, s'entornà a casa. Arribava a Pont-l'Evèque quan les noies de l'hostal tot just es deixondien.
 El bordegàs, pobret!, quants mesos aniria, ara, rodant pel mar? Les travessies anteriors no l'havien encaparrada. — D'Anglaterra i de Bretanya se'n torna sempre. Però l'Amèrica, les Colònies, les illes... deuen escaure's tan lluny! A l'altre cap de món, potser! —
 Des de llavors, la Felícia no es treia el nebot del cap. Si feia calor, patia per la sed que pogués passar; si tronava, pel perill dels llamps. Quan