Per mentrestant, ajustà un cotxet que la portava al convent cada dimarts. Al jardí hi havia una esplanada que dominava el Sena. La Virgínia i sa mare s'hi passejaven de bracet trepitjant lentament la catifa de pàmpols caiguts. A voltes, quan contemplaven les llunyanes barques o l'horitzó que es desplega des del castell de Tancarville fins a les llanternes de l'Havre, el sol que travessava els núvols feria massa els ulls de la noia. Llavors, es passaven una estona assegudes dins la glorieta. La mare servia a la malalta un gotet de l'excel·lent Màlaga que s'havia procurat, i aquesta, dient en broma que es voldria embriagar, en bevia dos ditets només.
Anava recobrant forces i passant bé la tardor. La Felícia animava la Sra. Aubain. Però una tarda, tornant aquesta de fer una diligència per allí a prop, trobà, al peu de son reixat, el cabriolet de Poupart i aquest senyor dins del vestíbul, esperant-la. Es renusà la capoteta, i:
— Porti'm el braseret, la bossa, els guants; cuiti, cuiti! —
La noia tenia una pulmonia.
— La veu perduda potser?
— No encara — féu el metge.
I ambdós s'enfilaren al cotxe, afrontant la turbonada de neu que queia. S'anava fent fosc. El fred apretava.
La Felícia va córrer a l'església a encendre un ciri i, tot seguit, darrera el cabriolet, que no va atènyer fins al cap d'una hora. S'enfilà ágil-
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
