Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/47

Ell va escriure à l'Havre. Un cert Fellacher sabia fer aquell treball. Però com que a l'agèncià, a voltes, se'ls extraviaven cistells, determinà portar ella en persona el seu fins a Honfleur.
Els pomerals d'una banda i altra del camí ja no tenien fulla. Tots els tolls estaven gelats. Els cans dels masos l'escometien, i ella, les mans sota l'esclavina, amb els socs negres i el cistell, anava avançant pressosa carretera amunt. Travessà el bosc, traspassà l'Haut-Chène i arribà a Saint-Gatien.
Darrera seu venia al gran galop per la baixada, entre un núvol de pols, com una tromba, un cotxe corrent. El conductor, veient que aquella dona no s'apartava, tot dret dalt de la banqueta, vinga cridar, igual que el postilló, mentre sos quatre cavalls, que en và volia contenir, seguien entrenats volant, i, com succeí que els dos primers anaven ja a fregar-la, hagué de desviar-los amb una fortíssima estrebada de brides. Emperò, tot furiós i en plena volada, aixecà llavors el braç i, amb la tralla, va etzivar-li tan bella cinglantada entre coll i cames, que la trabucà d'esquena.
Lo primer que ella féu, al revenir-se, fou obrir el cistell. Sortosament el Lulú no havia rebut. Ella se sentí coïssor a la galta dreta, se la palpà, mans, se les veié roges. Li rajava sang.
Llavors va asseure's en un pilot de grava, s'eixugà amb el mocador, començà a menjar-se la llesca de pa que, a prevenció s'havia endut, i