lluquerna mirava al jardinet; damunt la taula immediata al catre, hi tenia la ribella, dues pintes i un tros de sabó blau en un plat escarbotat. Penjaven de les parets: rosaris, medalles, estampes de Verges, una piqueta de closca de coco; dalt de la calaixera, coberta com una ara d'altar, hi havia el cofret de petxines procedent d'en Víctor; a més, ça i enllà, una regadora i una pilota, dos cartipassos, la geografia il·lustrada, un parell de botines, i, lligada al clau del mirall amb un parell de cintes, la capoteta de felpa! Aquest gènere de respecte la Felícia l'estenia tan enllà que fins conservava allí un redingot dels del senyor. Antigalla que no volgués la Sra. Aubain se l'emportava ella a la seva cel·la. D'aquí unes certes flors artificials de prop de la calaixera i aquell retrat del comte d'Artois enganxat al gruix de la lluquerna.
Sobre una mensuleta que clavà al reclau d'un canó de xemeneia adossat a un dels embans, hi posà el Lulú. Així cada matí, al despertar-se, ja el veia i anava passant llista de tota sa vida, no oblidant ni els més nimis de sos actes, sense dolor i ben tranquil·la.
Impossibilitada de comunicar-se amb la gent, duia una vida sòpita de sonàmbula. Únicament les processons del Corpus l'eixerivien. Llavors, anava pel veïnat a captar ciris i cortines de jonc per l'ornat de la capella que muntaven al carrer.
A l'església es contemplava sempre aquell Esperit Sant, acabant per trobar que tenia quelcom
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat revisada.
