de Besançon) van comparèixer els hereus. La nora va escorcollar tots els calaixos, va triar-se mobles, va vendre's els altres, i, fet això, se'n tornà.
La poltrona de la senyora, son cosidor, les vuit cadires... adéu! L'espai que havien ocupat els gravats restava marcat a les parets per clapes grogues. També s'havien emportat els dos llitets amb els matalassos, i, a l'armari, ja no hi quedava res de la Virgínia! La Felícia, al tornar-se'n a dalt, no es podia tenir d'abatuda.
L'endemà ja veié a la porta un cartellet; l'apotecari va dir-li, cridant a l'orella, que la casa estava en venda. Al sentir-ho, de poc que cau en basca.
Lo que més l'afligia era l'haver d'abandonar la seva cel·la — tan còmoda per al pobre Lulú! Fita en ell, tota angoixosa, implorava l'Esperit Sant, i havia arribat a contreure l'hàbit de fer ses oracions agenollada davant d'aquell ocell. A voltes, el sol, que entrava per la lluquerna, feria son ulls de vidre, arrancant-li un gran raig lluminós que, a ella, la feia caure un èxtasi.
La Sra. Aubain li havia deixat una rendeta de tres cents vuitanta francs. L'hort la fornia de llegums. De roba en tenia per a vestir mentre visqués, i, per a estalviar llum, s'acotxava en fer-se fosc.
Enc que sols fos per no veure, tot passant, els mobles de sa mestressa que encara tenia el drapaire a la botiga, sortia poquíssim. Des del
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/52
Aquesta pàgina ha estat revisada.
