amb la seva pròpia tot i essent tant més menuda, tan polida i tendra que ni buidada en cera verge. En setze anys seguits de servei, si en va fer, de sacrificis, per ella! S'apedaçava ell mateix els vestits i es rentava la roba, per tal d'arribar a Brest amb més diners per la petita. El veure-la delicada i blanca amb certs aires de senyoreta noble, a ell, tan rústec, el tenia embadalit. Una vella, a qui la confià, la pujava i instruïa, mitjançant una pensió, a Pontanezen; a cada retorn, l'home se la trobava més alteta, transformada, i li entregava tot el munt de rareses que, arreu-arreu, havia anat comprant per a ella : xinesqueries, ocells del Brasil, una cotorra. La major part de sos estalvis, després, la dipositava també per a ella. Durant sos breus sojorns a Brest, la volia veure ben vestida i contenta. Arribà que era ja tota una joveneta feta, esvelta i amb un caient distingit en son caminar un xic calmos. Pels carrers ella li dava el braç, i com que ell es mantenia fresc i tes podent lluir ara l'uniforme de contramestre, hi anava encara més cofoi i, l'endemà, el divertia saber que els companys enraonaven de si en Kervella «havia sabut pescar-se'n una de ben maca», i, sobretot, si algú li deia : — Apa, Kervella, ja t'hem vist, ja, amb la fulaneta. ¡Te l'has triada ben jove! — A lo qual, ell responia joiosament:
— Fulaneta, dius? ¡La meva filla és, beneit! —
Era un vaixeller qui li va pendre cert vespre de
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat revisada.
