hi a milers llurs alviols de tosca. L'havien advertit de la presència d'aqueix banc, únic en tot aquell trajecte; però com que ell no se l'esperava tan prop, havia agafat basarda.
Que n'eren ja de lluny aquests records, fosos en l'espai i el temps, allà al fons d'un passat mort! ¿Què era, doncs, lo que havia tornat a atiar-los, en una nit plujosa d'hivern, dins les cendres de sa testa vella i buida, per a refer-n'hi una visió tan senil i desfigurada?
Els bornols que, de sobte, li havien sorgit al mig de la grisa mar de son somni, eren molts, estaven acumulats com per designar un perill sobrenatural, imponderable. Revestien les formes més estranyes i ignotes: al cim de perxes llarguíssimes, desplegaven una mena de braços, que feien senyals, s'agitaven amb la impotència desesperada d'allò que és mut i voldria cridar, i traçaven, en l'esblaimada blavor del cel, signes cabalístics.
I ell es despertà corprès d'una basarda espantosa, com si talment l'amenacés de prop quelcom de fatal i inevitable. ¡Si en seria, doncs, de temible l'escull en aquella forma anunciat! De segur que significava sa mort.
L'anyada se li escolà, no obstant, sense la menor novetat. Únicament hi hagué a notar un canvi en ses costums. S'havia tornat golafre i rondinava sempre del malament que triava a plaça la pobra Gall, la seva compradora, que no li portava mai res de bo; per la qual cosa, un dia
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat revisada.
