Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/90

gris i la immensitat d'un desert. Era cap al tard, i ell feia la guàrdia a proa. A sos peus dormia una asiàtica, que es deia Nam-Theu, i que ell recordava haver tractat temps ha, qui sap a on. Navegaven llisquents i tranquil·lament, quan tot d'una i molt a prop, descobreix alguns estres d'aquells que en diuen bornais o bornois, que assenyalen al mariner perills amagats sota l'aigua.
En ple dia i de debò, trenta anys enrera, havia tingut una sorpresa per l'estil, tot conduint una jonca per un dels rius de la Indo-Xina que serpentegen hores i hores pel mig de grans extensions d'aiguamolls rublerts de llot i mates verdes, inhabitades i inhabitables i més monòtones i solitàries que una mar deserta. Arreu arreu, la vegetació malsana de les regions baixes de l'equador, sobreeixia com una magnificència enganyosa de la gran desolació d'aquells estanys. La pesantor de l'aire i la irresistible xardor del migdia l'havien abaltit, fent-lo quasi somiar amb els ulls oberts i fits sempre en aquella claror estrepitosa i aurifluent. Vora d'ell dormia una cambodgiana — Nam-Theu — que era llavors el seu tracte. De sobte, a una giragonsa estreta del riu, apareixen tres bornols d'un plegat en forma de triangles vermells, clavats al cap d'unes perxes molt altes, com dient : «Alerta, que sota l'aigua tranquil·la se us amaga un perill».
El banc de coral! Era l'indret que, per elecció misteriosa, legions de madrèpores s'havien triat i on, durant segles, havien anat acumulant-